ELS MALS ENDÈMICS DEL TEATRE AMATEUR

L’organització interna d’un grup de teatre, sigui professional o amateur, fan que estiguin englobats dins d’una empresa o d’una entitat.
En el cas de pertànyer a una empresa o societat, la finalitat última és obtenir beneficis econòmics a través d’una activitat, en aquest cas la producció teatral.
En una companyia de teatre professional s’intenten fer produccions que tinguin entrada al mercat, que tinguin acceptació per part del públic, i que en conseqüència, obtinguin el millor taquillatge possible per a pagar la producció en sí i per generar uns beneficis extres.
En el cas amateur, els paràmetres son força semblants, però la finalitat en sí difereix en els beneficis extres. Si una obra no genera beneficis, el grup no desapareix.
El mal endèmic de molts grups amateurs sol ser la pròpia estructura, necessària pel funcionament de qualsevol grup, normalment sota el nom d’una entitat, que en el cas teatral, pot arribar a confondre el tipus de funcionament i enmirallar-se en la gestió professional. M’explico, la gestió professional no veu persones, veu resultats econòmics.
A vegades, la pròpia entitat que gestiona un grup de teatre amateur, acaba passant per sobre del propi grup de teatre que representa. La gestió acaba deshumanitzant el col.lectiu i per desgràcia acaba convertint una producció cultural/artística en normes, a vegades absurdes, sota el pretext del bon funcionament intern o sota la defensa d’idees anacròniques o provincianes.
El cas, és que moltes vegades les persones que estan al davant d’entitats d’aquest tipus acaben fiscalitzant la raó per la qual existeixen, que és fer teatre de la millor qualitat posible, fomentar-lo i fer-lo estimar, a través de la il.lusió, el bon rotllo, el respecte i el companyerisme.