ELS MALS ENDÈMICS DEL TEATRE AMATEUR

L’organització interna d’un grup de teatre, sigui professional o amateur, fan que estiguin englobats dins d’una empresa o d’una entitat.
En el cas de pertànyer a una empresa o societat, la finalitat última és obtenir beneficis econòmics a través d’una activitat, en aquest cas la producció teatral.
En una companyia de teatre professional s’intenten fer produccions que tinguin entrada al mercat, que tinguin acceptació per part del públic, i que en conseqüència, obtinguin el millor taquillatge possible per a pagar la producció en sí i per generar uns beneficis extres.
En el cas amateur, els paràmetres son força semblants, però la finalitat en sí difereix en els beneficis extres. Si una obra no genera beneficis, el grup no desapareix.
El mal endèmic de molts grups amateurs sol ser la pròpia estructura, necessària pel funcionament de qualsevol grup, normalment sota el nom d’una entitat, que en el cas teatral, pot arribar a confondre el tipus de funcionament i enmirallar-se en la gestió professional. M’explico, la gestió professional no veu persones, veu resultats econòmics.
A vegades, la pròpia entitat que gestiona un grup de teatre amateur, acaba passant per sobre del propi grup de teatre que representa. La gestió acaba deshumanitzant el col.lectiu i per desgràcia acaba convertint una producció cultural/artística en normes, a vegades absurdes, sota el pretext del bon funcionament intern o sota la defensa d’idees anacròniques o provincianes.
El cas, és que moltes vegades les persones que estan al davant d’entitats d’aquest tipus acaben fiscalitzant la raó per la qual existeixen, que és fer teatre de la millor qualitat posible, fomentar-lo i fer-lo estimar, a través de la il.lusió, el bon rotllo, el respecte i el companyerisme.

En cualquier otra parte

El dilluns passat (23/7), una colla d'amics vam anar a veure aquesta obra a la Biblioteca de Catalunya, enmarcada dins del Festival Grec 2007.
La cosa pintava bé: escrita i dirigida per Àlex Mañas (Premi SGAE de Teatre 2006), amb intèrprets com David Selvas, Roger Coma i Dominika Kojro; i si hi afegim l'espai poc tradicional on es feia, ja podia ser la hòstia.
La realitat que hi vaig viure va ser que la sala era molt incòmoda, on no podies bellugarte més del compte perquè podies molestar al que tenies al costat, una calor horrorosa i una obra espessa.
Els actors em van agradar, la posta en escena més que acceptable (una producció amb poc pressupost però molt ben aprofitat), i el text difícil, on s'hi podia estalviar tranquilament 15 minuts del global de l'obra.
Suposo que si m'hi hagués trobat còmode (seient i temperatura correctes), molt provablement ho hauria jutjat des d'un altre punt de vista.

Txema

El ventall de Lady Windermere

Holaaaa! Ja he vist "El ventall..." i es una obra que val la pena, sobretot, escoltar-la. Si a més d'escoltar el text, algú vol entretenir-se a pensar en la quantitat de coincidéncies que hi trovem en els nostres dies i en la nostra societat, també val la pena. Amb aixó vull dir que, el text és bó. Wilde utilitza un humor cínic, ácid a voltes, subtil - no sempre sencill - peró, inmensament intel.ligent i...anglés, evidenment. El muntatge, no cau en cap moment en la carrincloneria i el ritme és bo. Tot i tractar-se d'un espectacle de 2 hores, l'adaptació dirigida per Josep Mª.Mestres, ens demostra que les obres concebudes fa cent anys, no tenen perqué cenyir-se als patrons clàssics i caducs de l'època en que fou escrita, i poden representar-se avui en dia, amb petites actualitzacions en les formes del moviment escénic i del treball actoral que fan que passi força bé, tot i tractar-se d'un classic. El treball dels actors correcte. Resumin, no és la millor obra de la temporada, peró fa de bon veure i sentir.
Apa, si hi aneu ja direu el qué i sino...aneu a veure'n un altre i ho comenteu! Siau!

L'agressor

Bon dia! Ahir vaig anar a veure al teatre L'estruch de Sabadell l'obra l'agressor. Val la pena veure-la, per tant, ara que estan de "bolos" podríeu aprofitar. Tracta de maltractaments sexuals en nens menors per part dels seus propis pares. Per sort el text no és dur i es pot païr malgrat la mala llet que et pot fer venir.

El Ventall de Lady Windermere

Hola a tothom! M'agradaria que tots aquells que hagiu anat a veure l'obra El ventall de Lady Windermere em comentéssiu la vostra opinió. Donat que no em fa massa gràcia veure-la, potser m'hi decanto segons la vostra crítica. Moltes gràcies. I si em podeu recomenar alguna de les obres que hi ha en cartellera, cap problema, sempre serà benvingut.

doncs endavant!

animo a participar i a proposar qualsevol idea! Per exemple, perqué no fer "pa amb tomaquet" amb convidats de l'ambit teatral? podria esdevenir un espectacle de petit format, no?
Res serveix per res...fins que no és prova!
Fins aviat!

Les comparacions són odioses però reals

Arran de la reflexió de benvinguda, no me n'he pogut estar de visitar les webs de les poblacions veïnes i hi he vist el següent:

- La Llagosta: 13674 habitants (1 centre cultural amb espai polivalent)
- Mollet del Vallès: 51713 habitants (1 teatre municipal - Can Gomà- i 1 espai polivalent - Mercat Vell-)
- Ripollet: 35427 habitants (1 teatre auditori)
- Palau-solità i plegamans: 13310 habitants (1 teatre municipal)
- Polinyà: 6764 habitants (1 centre cívic amb espai polivalent)
- Santa Perpètua de Mogoda: 21644 habitants (a la web no hi consta la paraula teatre o auditori)

Si reflexionem davant la realitat de Santa Perpètua, potser que hi apliquem una mica de creativitat. Què vull dir amb això? Doncs molt senzill, abans de plantejar-nos grans projectes, que benvinguts siguin quan arribin, siguem més pràctics.

Estic segur que hi ha espais o construccions ja fetes, infinitament més assequibles que el que ara s'està projectant (curiosament a poc temps de les eleccions), que es podrien potenciar per suplir aquesta mancança. Això si, deixant les medalles de torn i els colors polítics a banda, amb creativitat i amb ganes de sol.lucionar aquesta situació.

Txema